Andreu Vilasís

(Barcelona, 1934 – 2022)


Format artísticament a les escoles d’Arts Aplicades, Llotja, Massana i Facultat de Belles Arts.
Després d’uns viatges d’estudi per Europa, el 1959 establí el seu propi estudi-taller a Barcelona, creant en dibuix, pintura i sobretot en esmalt vitrificable, al foc sobre metalls. Iniciat primer, al costat del seu germà, en el tema de la medalleria, llavors en auge, que va anar relegant per dedicar-se a la joieria artística i a l’obra pròpia. Des de llavors ha participat en nombrosíssims certàmens. La seva primera mostra individual fou a l’Institut d’estudis Nord-americans a Barcelona el 1968, presentant obres d’esmalt, algunes abstractes, innovadores per al moment.

El 1970 creà i exercí com a docent de l’especialitat d’esmalt a l’escola Llotja, on posteriorment fou Director. Es prodigà impartint cursos i conferències internacionalment (Japó, Veneçuela, Argentina, EEUU, Rússia i Europa) . El 1991-92 fundà amb N.L. Ribalta i dirigí el Museu de l’Esmalt Contemporani, a la Torre Vella de Salou, primer a Europa i únic a l’Estat. El 2005, moment de la jubilació, li arribà el gran reconeixement d’ésser escollit Membre numerari de la
Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona.

Premiat i amb obres a museus del món, es dedicà a la difusió i enaltiment de l’art de l’esmalt en totes les seves vessants possibles, fent de jurat, conferències, cursos, publicant manuals i articles sobre el tema….De la darrera dècada destaquem activitats com:

  • 2011. Inclòs al AHRC University of West England. Bristol ( UK) / Musei Arti del
    Fuoco. Nova Milanese (Itàlia)
  • 2012. Workshop of miniature enamelling. Himmerod ( Alemanya) / II Biennale of Enamel, Valkensward i workshop a Ravenstein( Holanda) / 46 International Enamelling Exhibition EAA. Tokio (Japó)
  • 2013. II Simposium “Emalia”. School of Art and Design. Cracòvia (Polònia) / Maison de l’Émail de Limoges (França) / International Enamel Biennale in Vinius (Lituania) / CKI. Musée Tracé. Ekeren (Bèlgica) 2014. Gran Homenatge d’alumnat, amb motiu dels seus 80 anys i es bateja amb el seu
    nom el nou espai del Departament d’Esmalts de Llotja, Seu St Andreu / Obra en l’exposició inaugural “Extraordinàries” del Museu del Disseny de Barcelona DHUB
  • 2015. Taller conferència, “El Vidre esmaltat”. Escola d’Art de Vilafranca (Bcn) / Simposi internacional d’esmalt “Essence” i exposició a Erfurt (Alemanya)
  • 2016. Donació al Centre de Documentació del Museu del Disseny, al DHUB, de la seva Biblioteca especialitzada / Curs-demo de pintura sobre esmalt. Pamplona (Navarra) / Exposició CKI a Barcelona. Nau U de Llotja SA / Exposició amb N.L. Ribalta a Galeria Vincent Pecaud. Limoges (França)
  • 2017 Conferència. Escuela de Arte 3. Madrid / Master class a Enamel Lab. Chignolo d’Isola. Bergamo. (Itàlia) / Exposició individual a Espai Blanc/ Llotja SG, Barcelona / Rèplica d’esmalts gòtics de la Creu St. Joan de les Abadesses (amb N.L.R.) amb vídeo del procés per a l’exposició “El Tresor Ocult”. Museu de Vic (Bcn)
  • 2017. Exposició individual, obra recent. Museu del Càntir d’Argentona (Bcn)
  • 2018. Viatge en motiu de la gran exposició “Smalt” al Museu de la Tècnica de Brno (Rep. Txeca) / Viatge i Exposició Émaux Intenationales. Pavillon du Verdurier, Limoges (França) / Presenta obra i viatja a la inauguració de ArTchivio Enamel Museum. Ponte San Pietro (Itàlia)
  • 2019. Viatge a Amsterdam i exposició internacional d’esmalts holandesos i resta d’Europa, en els “35 anys de l’Associació internacional d’esmaltistes holandesos. Elburg (Holanda) / Actes i exposició de celebració (MECS Salou, Museu del Disseny i Llotja Barcelona) “35 anys de CIDAE” (Centre d’Informació i Difusió de l’Art de l’Esmalt ). Esdevé el seu President d’Honor
  • 2022. Seleccionat i participació, pòstuma, amb menció especial, a “Le Grand Atelier” dins el Ier Rencontre Internationale Émail-Metal: “Impertinente”. Pavillon du Verdurier. Limoges (França).

Per ampliar informacions sobre la figura d’Andreu Vilasís consulteu:
@andreu.vilasis, www.focgallery.com, wikipedia… i l’extensa bibliografia i
webgrafia existents. ***

Biografia

– Nat a Barcelona el 25 de novembre de 1934.
– Al 1959 crea el seu propi taller/estudi a Barcelona treballant en dibuix, pintura i sobretot en l’ESMALT.
– Des de 1970 és professor d’esmalt, per oposició, a l’Escola d’Arts Aplicades, la “Llotja” de Barcelona.
– Director d’aquesta mateixa Escola des de 1989 fins a 1996.
– 2005 Académic numerari de la Reial Academia de Belles Arts de Barcelona.

Estudis i activitats artístiques:

– Escola d’Arts Aplicades “Llotja”, Escola Massana i Facultat de Belles Arts, totes a Barcelona.
Perfeccionaments a França, Itàlia i Bélgica.
– Especialitzat en esmalt al foc sobre metall, no abandona el cultiu del dibuix i la pintura.
– Membre de Jurat de selecció i premis en diferents certàmens internacionals com Limoges (França), Coburg (Alemanya) o Tokyo (Japó).
– Participa i organitza conferències, certàmens i exposicions d’esmalt nacionals i internacionals.
– Es autor de llibres i artícles sobre la tècnica i la història de l’esmalt. Fundador del Centre d’Informació i Difusió de l’Art de L’Esmalt a Barcelona. Edita la Revista “L’ESMALT”.
– Obra seleccionada en les més importants exposicions internacionals d’esmalt en diferents paisos com, Limoges, Coburg, Tokyo, Ginebra, Buenos Aires, Viña del Mar (Xile) ,Moscou…
– Ha fet exposicions individuals a molts llocs de l’Estat espanyol i a l’estanger, i ha participat en nombroses de col.lectives arreu del món.

Premis

1977. Al “Prix Ville de Genève” (Suissa). Menció d’Honor del Jurat.
1980. Medalla de la Villa de Limoges a la Vª Biennal Internacional de l’Art de l’Esmalt. (França).
1985. Premi especial a la “85′ International Exhibition of Enamelling Art in Japan”.
l991 i 92. Primer Premi als Ve. i VIe. Salón Internacional del Esmalte. Buenos Aires. Argentina.
1992. Premi “Artistic and Tecnical Award” a la III International Contemporary Enameling Exhibition. Museu de les Arts Decoratives de Moscou. (Russia).
Al 1992, crea el Museu de l’Art de l’Esmalt Contemporani a la Torre Vella (s.XVI) de SALOU. (Tarragona) del qual n’és Director.

Obra als Museus

Musée Municipal de l’Eveché. Limoges (França).
Museu de les Arts Decoratives de Barcelona.
Museu de les Arts Decoratives de Moscou (Russia).
Museu de l’Esmalt Contemporani de Salou (Tarragona).
Museo Rufino Tamayo. Mèxic.
Nemzeközi Zomancmuvészeti Alkotömühely. de Kecskemét. (Hongria).

La meva obra

Per a mi, parlar de la pròpia obra m’és força difícil.
No separo l’home de l’obra i per tant és com si s’em demanés perquè soc o faig d’artísta, o que vol dir per a mi “fer art”. Aquesta mateixa pregunta me l’he fet jo mateix mante vegades i mai he pogut trobar una resposta satisfactòria. A la fi però, sempre arribo a la mateixa conclusió de no saber el perquè, però també a una certesa; no podría ésser o fer una altra cosa.
Fer art per a mi és com una necessitat. Es la forma de deslliurar-me d’un neguit intern, o d’averar algunes idees; fer realitat quelcom que, una actitut, un gest, una expressió, una visió del món que m’envolta, em colpeix, em desvetlla uns sentiments, o m’emociona. Tot plegat resumit amb el mot “crear”. Crear però, a la meva manera, és a dir, amb un discurs plàstic perquè no sé dir-ho amb paraules.
Es per això que jo dóno tanta importància i estimo tant la tècnica o l’ofici, que em permet realitzar aquesta transformació.
Per a mi l’obra d’art ha d’ésser un component, equilibrat al cinquanta per cent, de la ment i de la mà. Aquell que només desenvolupa la ment o la teoria però està mancat de la mà (la tècnica o l’ofici), resta impotent. I em cal afeigir també, però, que, aquell que només domina la tècnica i romàn mancat de la ment, resta un manobre.
Es per això que l’artísta ha d’ésser humil. Com deia Rilke, “ha de madurar com un arbre”. Es una lliçó que, a voltes amb dolor, aprenc cada dia. Un dolor però, al qual resto agraït. Del resultat, bò, regular o dolent, d’aquest procés; l’obra, deixo als demés qualificar-la.

 

Galeria