Trajectòria – Andreu Vilasís

Recull de les seves obres, des dels seus inicis, etapa de formació, evolució i fins a l’actualitat. A l’exposició s’hi podran veure obres inèdites i la mostra inclourà peces dels àmbits de la pintura, dibuix, cisellat de metall, treball de la fusta, i naturalment, l’esmalt al foc.

Inauguració: divendres 29 d’abril de 2022, a les 20 h.
L’exposició romandrà oberta fins al 4 de juny, en l’horari habitual del Museu: de dilluns a dissabte*, de 18 a 21 h. Diumenges i festius tancat.

MECS – MUSEU MUNICIPAL DE L’ESMALT CONTEMPORANI DE SALOU
Torre Vella – Salou (Tarragona) – C/Arquebisbe Pere Cardona s/n – 43840 Salou (Tarragona)

Andreu Vilasís, l’art de l’esmalt en el nou mil·leni

Lliurar-se a la pràctica artística no es tasca fàcil sobretot si s’ha escollit un dels pro-
cediments més rigorosos i absorbents quan a execució tècnica, com és l’esmalt al foc
sobre metalls. Endinsar-se en aquest ofici implica uns coneixements profunds i segurs
de materials, suports, coccions a alta temperatura, reaccions de vidre i metalls en inti-
ma combinació, que permetin al creador plasmar la seva idea amb precisió assolint
uns resultats perdurables i de bellesa inigualable. Són pocs els professionals que ho
aconsegueixen plenament i és aquesta singularitat de l’esmalt, que fa dels esmaltistes
éssers apassionats, lliurats al seu art com a “rara avis” en aquest nou mil·lenni que
hem encetat, ple de confusió i manca de sensibilitat. En aquesta panoràmica val la
pena destacar a aquells qui es mantenen encara fidels als seus plantejaments i senten
i s’expressen lliurement amb procediments i tècniques tan arrelades a la història de la
humanitat, de manera que no s’han deixat de practicar, sigui minoritàriament, en cap
moment de la història de les arts plàstiques.

Andreu Vilasís ha dedicat tota una vida a l’art de l’esmalt en totes les vessants pos-
sibles: la praxi artística, l’ensenyament, durant més de trenta anys a l’Escola d’Arts 
Aplicades i Oficis Artístics, la Llotja, de Barcelona, que també dirigí durant deu anys;
la investigació històrica, la recopilació de dades i materials, creació de col·leccions i
un museu de l’esmalt, l’associació d’esmaltistes, conferències, concursos, publica-
cions… i esperonant qualsevol iniciativa nacional o internacional per a donar a conèi-
xer, promoure i estimar l’art d’esmaltar. I és aquest sentit amorós que guia l’obra
d’Andreu Vilasís, especialment en la darrera etapa que es presenta ara i que s’encetà
amb el tombant del segle. Hi ha amor al foc, al vidre, als metalls, al color, a la llum,
a les formes sinuoses, a les rectilínies, a les eines de treball, al pinzell amic, al llapis
que esbossa, al punxó que marca, al cisell que grava, a la cisalla que retalla, a l’arquet
i la serra que va calant, a la mirada d’uns ulls clars, al cos de la dona, a l’eròtica d’un
gest, a la joia dels amants, a la felicitat familiar, a una peça musical, a la natura sor-
prenent, a la flaire d’unes flors, al roleu infinit d’una voluta, a tots els sentits, als
sentiments purs, a la feina ben feta, a l’ordre, al cosmos…a la vida.

Invito a l’espectador a la contemplació pausada, apropada i en detall, dels esmalts d’ Andreu Vilasís per descobrir-hi subtileses i emocions insospitades en una experiència relaxant, colpidora i vibrant alhora, que retorna als sentits alguns dels valors quasi perduts i notes ja oblidades. Darrera uns elements explícitament decoratius s’hi poden descobrir missatges profunds í alliçonadors, malgrat que a l’artista no li dol en absolut que a molts només els hi arribi la dermis dels objectes, l’impacte visual, sensitiu, ja que
és al gaudi dels sentits al qual apel·la constantment. Si en l’ anterior etapa creativa 
d’Andreu Vilasís, dels anys setanta, observà un retorn a l’ofici amb potenciació dels 
aspectes tècnics, quan la tendència era i és encara defugir-ne, després de períodes de preocupació més conceptual, actualment l’etapa, que anomenarem del nou mil·leni, podem definir-la com: el compendi.

Andreu Vilasís continua revelant-se com un dels millors representants de “L’Escola 
de Barcelona”, amb una perfecció i puresa tècnica indiscutible, que ve avalada per una llarga llista d’exposicions i premis internacionals. La seva constant fluctuació de la miniatura al mural, de d’informalisme al figuratiu, l’ha portat a un domini de tots els formats, que li permet ara abordar obres elaboradíssimes amb profusió de detalls, propis de la miniatura en mesures que rivalitzen amb els habituals de la pintura o el dibuix i insòlits entre els esmaltadors, amb aquest tractament. Obres que són un esforç i una exhibició d’aquest procediment Destaquem el gust per la línia sinuosa, les formes curvilínies, el i transparencies, la vibració del color, sovint en colaboració amb metalls preciosos, que reverberen la llum, l’inefable intel·ligent us de la grisalla d’òpal, personal i inimitable, la complaença en els resultats materials i un marcat decorativisme, on l’element femení, sigui animat o inanimat ho recull i és utilitzat constantment com a símbol i conductor del discurs vital de l’artista.

Núria López-Ribalta 
Doctora en Belles Arts, especialista en esmalt
Barcelona-Lleida, 2003

Andreu Vilasís, dibuixant

Dibuixar és una pràctica cultivada pels artistes arrelada mitjançant una llarga tradició
històrica, tot i que el dibuix, en aquesta trajectòria, ha complert diverses funcions i ha estat considerat i valorat de moltes diferents maneres. Però hi ha hagut
unes fites ineludibles que han fet del dibuix un art: el fet d’entendre’l com una disciplina basada en el desenvolupament de les capacitats intel·lectuals i, arribats al trànsit del segle XX, el seu reconeixement com a obra definitiva, adquirint una dimensió artística i pròpia, paral·lela a la pintura o a l’escultura.

En aquest sentit cal recalcar que si bé el pas del temps ha traslladat a l’esmentada
categoria dibuixos que no tenien aquesta intenció, és a dir, que havien estat executats com un pas previ a l’obra final, hi ha dibuixos realitzats per artistes amb la intenció de ser definitius, no tant sols en l’aspecte conceptual, sinó també quan a tècniques i procediments.
De fet l’artista que ens ocupa avui, coneix molt bé, i de prop, les modalitats que
acabem d’esmentar. L’Andreu Vilasís és un mestre en l’art de l’esmalt al foc i obvia-
ment ha realitzat dibuixos com a projectes per a ells, però els que ens mostra en
aquesta exposició pertanyen a l’altra categoria, són autèntiques obres d’art.
Com a temes principals, ens mostren la figura humana i/o referents del nostre
entorn quotidià, adaptats per l’imaginari de l’autor a una iconografia pròpia, on les
formes responen a una representació propera a un resultar lineal. La línia en els dibuixos de l’Andreu conté la forma, reafirma l’estructura, explica els límits, descriu minuciosament, detalla… Amb gran riquesa gràfica es manifesta com a traços que a la
manera de trames, més o menys amples, omplen les masses, guixades sentides i repe
tides seguint la forma o el fons amb diferents pressions i intensitats, ratllades sobre
posades per aconseguir textures i vibracions del to, línies insinuades, continues o discontínues segons la il·luminació o la valoració tonal d’una zona… Caldrà no allunyar-nos massa del dibuix, perquè solament en l’observació delicada i atenta, es pot percebre l’afinat sentiment posat entre tantes ratlles.
No podem desvincular la línia de l’instrument amb que ha estat traçada. El llapis
el gran protagonista, i molt especialment els llapis de colors, un procediment poc
utilitzat en la panoràmica artística de l’actualitat, perquè pot manifestar-se amb una
amplitud de possibilitats i riquesa que únicament són capaços de gaudir-ne aquells
que, com l’Andreu, estimen les virtuts dels petits detalls.
Els llapis de colors, dèiem, una eina delicada, subtil, lenta, d’us laboriós… qualitat totes elles definitòries també dels dibuixos que ens ocupen, obres que abasten quasi la perfecció.
Compositivament és un treball serè, equilibrat, ben repartit, amb estratègies personals. Les relacions fons-forma es compensen acuradament, a voltes amb contrastos de textures atrevits, que creen diversitat i frescor dins la meticulositat del treball.
Les simetries pretesament volgudes asimètriques, es manifesten com un joc que ens convida a fer una lectura de conjunt i a comparar diverses parts de la representació.
En definitiva, ens troben davant uns dibuixos que recullen magníficament el bagatge d’un artista expert que coneix a bastament el complex món de la creació, que domina amb escreix aquells conceptes que menen a un bon fi, alhora que els ha sabut adaptar a les seves necessitats interpretatives i expressives.
Voldria tanmateix donar-li les gràcies per ésser un dibuixant de característiques
tant específiques, és a dir, dels que ja no en queden; saber-me deixeble seva es tambe un orgull per a mi.

Roser Masip i Boladeras

Doctora en Belles Arts, especialista en dibuix

Barceloina-Lleida, 2003